Septembre, final d'estiu. Ens retrobem mestre, pianista i cantaires, tots amics i contents.
Iniciem un nou curs a la Coral. Comencem els asaigs.
Com captiva la polifonia!. Veus que juguen, s'entrecreuen, s'abracen, vibren, creixen, pugen,
xiuxiuegen, es fusionen...... Veus obedients, que ajunten voluntats i esforç,
unides pel vol harmoniós de les mans lleugeres i infatigables del mestre, que dia rere dia
segueix guiant els cants amb fermesa i paciència infinites.
Nosaltres potser no aconseguim els ressons perfectes que voldríem -ja el temps ens passa
factura-, però ¿no és el millor dels premis el gaudi de poder viure la música i la poesia de
tantes cançons, antigues i noves, i d'aprendre, conèixer, estimar i venerar músics immortals?
I alhora, no és un privilegi afegir el nostre granet de sorra -potser ja amb un punt d'enyor- per a
mantenir l'esperit d'una de les tradicions més arrelades del nostre poble?
Maria Antònia Zamora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada